- El desenvolupament d'aquesta tecnologia donarà suport al desplegament renovable, aportant flexibilitat al sistema i estabilitat a la xarxa.
- L'Estratègia preveu disposar d'una capacitat d'emmagatzematge d'uns 20 GW en 2030 i arribar als 30 GW en 2050, considerant tant emmagatzematge a gran escala com distribuït.
- El document identifica i analitza els reptes, defineix les mesures per al seu efectiu desplegament, avalua les oportunitats i quantifica les necessitats d'emmagatzematge per contribuir a la descarbonització del sistema energètic.
- El desplegament de l'emmagatzematge brinda oportunitats relatives a generació d'ocupació, transició justa, recuperació econòmica i creació de nous models de negoci al llarg de tota la cadena de valor.
- Aquestes tecnologies tenen aplicació en sectors com el de la mobilitat elèctrica, l'edificació o la indústria, i afavoreixen el desenvolupament de nous models de negoci com els agregadors independents o les comunitats d'energies renovables, que impulsen el paper actiu dels consumidors.
El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), va aprovar el 9 de Febrer, l'Estratègia d'Emmagatzematge Energètic, que donarà suport al desplegament d'energies renovables i serà clau per garantir la seguretat, qualitat, sostenibilitat i economia del subministrament.
Els sistemes d'emmagatzematge energètic són clau per garantir la transició a una economia neutra en emissions i l'efectiva integració de les energies renovables en el sistema, ja que permeten guardar l'energia en els moments en què hi ha excedent per utilitzar-la quan el recurs renovable és escàs o la demanda és elevada.
La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha insistit que l'emmagatzematge "permet la perfecta integració de tecnologies renovables en el sistema en lloc d'haver de comptar amb una capacitat de suport equivalent a l'energia renovable de què disposem. Així, podrem utilitzar l'energia usant els excedents de producció on hi ha molt de sol o molt de vent en aquells moments en què hi ha poc sol, poc vent ". "Aquesta Estratègia ens col·loca al front del que s'està fent a Europa. Espanya és una illa energètica, el que ens obliga a haver de avançar-nos per complir el nostre compromís amb la neutralitat climàtica ", ha assenyalat Ribera.
Aplicacions
Aquestes tecnologies doten el sistema de flexibilitat i estabilitat, el capaciten per fer front a la variabilitat i a la parcial predictibilitat de les tecnologies renovables i eviten la pèrdua d'energia neta quan hi ha capacitat per generar més energia renovable de la qual es pot consumir, i pot emprar-la després.
L'emmagatzematge contribueix a la gestió de les xarxes elèctriques, fomenta la participació de la ciutadania en el canvi de model energètic i permet una major competència i integració en el mercat elèctric. A més, contribueix a la generació d'ocupació, la recuperació econòmica, l'enfortiment de la indústria nacional, el desenvolupament de R+D+I i a la millora de les oportunitats a les zones de Transició Justa.
Aquestes tecnologies tenen aplicació en nous nínxols de negoci com el de la mobilitat elèctrica o en el sector de l'edificació a través de l'autoconsum elèctric i de l'emmagatzematge d'energia tèrmica, permetent l'aparició de noves solucions en edificis, que a més serveixen de mesura estructural indirecta contra la pobresa energètica. Així mateix, poden utilitzar-se en la indústria, que posseeix un fort potencial d'autoconsum amb emmagatzematge, integració energètica i descarbonització de processos que utilitzen calor i fred; així com a la resta de sectors mitjançant aplicacions d'autoconsum, entre d'altres.
Les tecnologies d'emmagatzematge afavoreixen el desenvolupament de nous models de negoci com els agregadors independents o les comunitats d'energies renovables, que impulsen el paper actiu dels consumidors al permetre la seva participació directa en la gestió de la seva energia.
Cap a la neutralitat climàtica
L'Estratègia quantifica les necessitats d'emmagatzematge per contribuir a la descarbonització del sistema energètic en coherència amb el que preveu el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 i amb l'objectiu de neutralitat climàtica abans del 2050, incloent l'aprofitament de l'energia disponible al parc de vehicles elèctrics (26 GWh anuals per a 2030), la capacitat addicional d'emmagatzematge darrere de el comptador (amb un mínim de 400 MW el 2030), així com l'emmagatzematge a gran escala que aporten les centrals termosolars.
El document contempla disposar d'una capacitat total d'uns 20 GW l'any 2030, comptant amb els 8,3 GW d'emmagatzematge disponible a dia d'avui, i d'uns 30 GW d'emmagatzematge en 2050. Les dues capacitats consideren tant emmagatzematge a gran escala com distribuït, que seran aportades per diversos sistemes, tant diaris com estacionals. "Haurem de trobar la millor manera d'integrar aquesta capacitat en el sistema, tant a nivell tècnic com facilitant el desplegament, gràcies a la regulació, d'aquesta tecnologia ", ha assenyalat Ribera.
L'Estratègia, que forma part del conjunt d'actuacions destinades a assolir els objectius establerts en el PNIEC i en l'Estratègia de Descarbonització llarg termini 2050, inclou 10 línies d'acció i 66 mesures que aborden aspectes com la participació de l'emmagatzematge en el sistema energètic, l'economia circular o les comunitats energètiques per generar espais de participació ciutadana; l'impuls de l'hidrogen renovable, el desenvolupament de nous models de negoci com la segona vida de bateries, la formació de professionals per aprofundir en la Transició Justa, l'aprofitament de l'emmagatzematge com a base per al desenvolupament tecnològic a les illes i zones aïllades, l'impuls a la R+D+I, promovent l'ocupació, o l'eliminació de barreres administratives per facilitar iniciatives i projectes.
El document aborda tots els aspectes relatius al desplegament de l'emmagatzematge energètic, incloent l'aparició de nous models de negoci o el paper de la ciutadania, i té en compte els aspectes ambientals i la situació d'especial vulnerabilitat energètica de les illes.
L'Estratègia, amb mirada a llarg termini, analitza el sistema energètic de manera integrada; defineix una sèrie de mesures per a l'efectiu desplegament de l'emmagatzematge energètic i la seva plena integració en el sistema, i identifica els aspectes en què centrar els esforços de recerca i desenvolupament per a disposar de les tecnologies necessàries. També analitza els reptes als quals s'enfronta i les oportunitats que planteja el seu desenvolupament, amb especial focus en la seva cadena de valor.
Diferents tecnologies
El document identifica un ampli ventall de tecnologies d'emmagatzematge. Cal assenyalar, per la seva maduresa, les centrals hidràuliques de bombament, que permeten impulsar l'aigua per emmagatzemar-la en dipòsits a gran alçada i alliberar-la per produir electricitat quan hi ha alta demanda; o les bateries, que són especialment rellevants tant per la seva aplicació en mobilitat elèctrica com en sistemes d'autoconsum per a habitatges o negocis, on, en combinació amb plaques solars, permeten emmagatzemar l'energia sobrant per utilitzar-la en els moments en què no hi ha sol. A més, és rellevant la seva aplicació a gran escala mitjançant la hibridació amb plantes de generació renovable.
En aquest sentit, destaquen també els sistemes d'emmagatzematge tèrmic, que tenen la seva aplicació, entre altres, en les centrals termosolars, on s'emmagatzema la calor en tancs de sals foses a alta temperatura per posteriorment emprar-ho en la producció d'electricitat. La capacitat d'emmagatzematge que aporten les centrals termosolars permet adaptar la producció a la demanda (gestionabilitat) i reduir els abocaments renovables. Espanya compta amb una indubtable posició de lideratge en aquesta tecnologia.
A més, entre els sistemes d'emmagatzematge més innovadors destaca l'hidrogen renovable, que tindrà un paper clau en la reducció de les emissions de sectors difícils de descarbonitzar, de processos industrials d'alta temperatura o de múltiples mitjans de transport convencionals, que van des dels vehicles lleugers als pesats, autobusos o trens. Espanya ja compta amb un "Full de Ruta de l'Hidrogen: una aposta per l'hidrogen renovable" per afavorir el seu desplegament.
Oportunitats d'emmagatzematge
A més dels avantatges que suposa per al sistema energètic, l'emmagatzematge afavoreix la generació d'ocupació, l'activitat econòmica i la innovació en els territoris on s'implementa, pel que pot aportar grans beneficis a les zones de Transició Justa. El document contempla mesures per aprofitar aquestes sinergies, entre les quals destaca la promoció de projectes d'emmagatzematge en aquests territoris per aprofitar els seus recursos endògens, el que contribuirà a reduir l'impacte socioeconòmic dels tancaments de centrals tèrmiques, mineria de carbó o centrals nuclears.
Economia circular
El document contextualitza l'Estratègia en el marc nacional i internacional, realitza una anàlisi tècnica dels sistemes i solucions d'emmagatzematge d'energia i examina la seva cadena de valor, remarcant la importància de disposar d'una indústria nacional competitiva, innovadora, que aporti alt valor afegit en totes les anelles de l'emmagatzematge, des de la provisió de matèries primeres i components bàsics, passant per la fabricació i desenvolupament de les tecnologies, fins a la prestació de tot tipus de serveis mitjançant els nous models de negoci, amb un enfocament basat en l'economia circular.
Pla de Recuperació
Un dels principals pilars del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és la transició verda. Dins de la política palanca "Transició energètica justa i inclusiva" es troba la component 8, que té com a objectiu fonamental dotar de flexibilitat al sistema energètic, sent l'emmagatzematge d'energia un dels elements clau per a això. L'Estratègia serveix com a guia per als objectius i reformes d'aquesta component.
Participació pública
L'Estratègia s'aprova després d'un procés de participació pública que inclou una consulta pública prèvia on es va efectuar, a més, una consulta a actors a través de cinc jornades temàtiques, i una consulta pública de l'esborrany de l'Estratègia. Per a la seva redacció definitiva s'ha tingut en compte l'anàlisi i la valoració de les aportacions al llarg de tot el procés.
